1. |
Punt blau
03:47
|
|||
Impulsat, impulsat amunt i surt més enllà de l'estratosfera
Crema , ràpid com la llum després mira enrere
Aquell punt blau
Tot el que has conegut
Tot allò que has estimat
les persones que son i seran
Confluint en aquest punt blau
El conjunt de la nostra alegria
Tot el patiment les ideologies
Religions i gurus i manies
Teories de mort i la vida
Cada mestre, polític corrupte
Cada estrella, cada covard
Creadors destructors de ciutats
Reis i esclaus i lliberadors
Totes els amants, els assassins, cada sàdic, cada màrtir
Cada estadi ple, de plors i de crits, pel seu equip
Flotant en un raig de sol
Això és aquí
Aquests som nosaltres
Milers d’històries
capturades en un moment
Així que aquí estem,
en aquest punt blau
som pols creant-se i desfent-se
constantment.
Tots els sants i pecadors de la història de la nostra espècie
Llançats a través de l'espai i el temps,
només per tornar a brillar un temps després
moments, nomes moments, és el que tenim en aquesta vida.
Treballem, riem, plorem,
fem l'amor, escrivim llibres,
construïm imperis, fem guerres, piràmides
intentant ignorar,
q tot ve, i se’n va
que tot el nostre art tota la literatura
tot el q hem acumulat tot brillarà
amb tota la resta
|
||||
2. |
Només l'ombra perdura
03:36
|
|||
veig, les coses que són L’espai, on som el teu cos nu; la llum,
tu que camines cap a l’ombra segona;
i el temps sempre intens i sempre sents, que es mou el vent
com la primera vegada. la primera vegada.
Doncs d’acord, m’encanta morir,ho faig cada nit una mica més,
sé que tot dolor te un final
i que el dimoni és l’àngel
i un àngel, cadascú. i se q tu no ets diferent
Mai no arribarà la fi del món
si et recordo la veu
i tu recordes la meva
i tard molt més tard
la memòria fidel
D’aquell món extingit
només l’ombra perdura.
Sents, que pots venir,
la vida s’ho pensa,
Trepitja el destí
s’alça i camina
envers una altra vida.
Totes dues formant
una sola felicitat.
Una sola veritat
I tampoc, tampoc ahir,
de matinada,
quan la gent feliç
saludava la nit,
i jo des del llit
jo tampoc hi era,
jo hi faltava, jo dormia, res m'espera
Enllà, abans del temps, enlloc,
jo no hi era.
preguntes: on ets?, on ets?,
i cap resposta
no s'alci de la terra
llevat, d’una flor
|
||||
3. |
L'estiu del coet
03:18
|
|||
Un minut abans era hivern a la ciutat,
portes i finestres tancades,
Els vidres estaven entelats,
els nens esquiaven les valls
Dones vestides amb abrics de pell
pesadament pels carrers glaçats
com grans ossos negres.
I de cop, una ona de calor
travessà la ciutat,
una marea d'aire càlid,
Com sortit d'un forn.
La calor va bategar entre les cases, i els infants.
I la neu i el gel es van desfer.
Les portes es van obrir,
les persianes aixecar,
Es van treure les robes de llana,
i van guardar les pells
I la neu es va desfer descobrint els prats
verds i antics de l'últim estiu.
L'estiu del coet.
De pressa va córrer la veu
Les paraules de boca a orella
La gent, sortia als porxos
I observava el cel cada cop més roig.
cada cop mes roig cada cop mes roig
El coet, instal·lat a la plataforma de llançament,
bufava núvols rosats de foc i calor d'infern.
El coet s'alçava al fred matí d'hivern,
creava estiu en cada alè
dels poderosos reactors.
El coet transformava els climes,
i durant uns instants,
Va ser estiu a la Terra.
A la Terra
A la Terra
|
||||
4. |
Moon
03:43
|
|||
Tres anys de soledat
Tres anys de durs treballs
Tres anys esperant
Tornar a respirar
la terra dalt del cel
Rodejada d'estels
Massa blava per ser només
Fruit de l'atzar i l'univers
I si et pots allunyar
Fins a la cara fosca de la lluna
Més enllà del control
De la base i del radar
I si trobes l'evidència
massa dolorosa
Però massa clara
Per deixar-ho estar
Sabràs, que no ets ningú
Records, d'algú, dins del teu cap
I descobrir q no ets real
Només una altre còpia
Del ser original
Q et va donar nom i memòria
Pots tenir por a la mort?
Amb una vida artificial
Pots lluitar per sobreviure
Amb un cor que no és real?
|
||||
5. |
||||
Deixa q cremin les estrelles
Que es consumeixin
Com les brases de la nit
Deixa q cremin les estrelles
No tornarem a somiar
Mai tornarà a ser demà
No pots evitar la fi
Fa temps ja que ens vam rendir
Seu aquí al meu costat
Gaudim el temps q ens ha tocat
Deixa q cremin les estrelles
A kilometres sobre els teus peus
ja saps q Ni tant sols elles
Són més a prop dels déus
Mira com cremen les estrelles
I gaudeix del que queda
Pq la fi és inevitable
I la fi no es culpa teva
vola més alt que les estrelles
i deixa que cremin
totes les teves pors
dubtes i temors
Extincions, foc, explosions, fi
Destrucció, mort, nova vida
Foscor, parts, dolor, nous mites
Escrivim els últims dies
Últims dies
Deixa q cremin les estrelles
Mentre la lluna es va allunyant
3 cm per any
Deixa q caiguin els temples
Q neixi un món nou
dins el teu ventre
Mira com cremen les estrelles
I no et preocupis del q vindrà
Podries perdre't aquest instant
Q som conscients q tot té un final
El so del teu nom als seus llavis
Els moment q cremen els ulls
No pots salvar el planeta
Pq el planeta ets tu
|
LTRIV Barcelona, Spain
La música de LTRIV és com un mirall trencat, que ens reflecteix melodies eclèctiques que provenen des d’altres galàxies, el pop apocalíptic i els grooves del que han autoanomenat “white fang“.
Streaming and Download help
If you like LTRIV, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp